Malta



02-11-2016

Igual que la farina és la base del pa, la malta és la base de la cervesa. La civada és el cereal que millor hi va per elaborar cervesa i aquest ha sigut el seu destí.  El blat, sègol i la avena s'han destinar més a la panadera, encara que també s'han utilitzat per a elaborar cervesa, però en menor quantitat i sempre sense maltejat. 

També s'elabora cervesa amb quantitats més o menys grans de blat de moro i arròs, però aquests cereals mai han donat un resultat suficientment bo per als verdaders bevedors-savis de cervesa. S'utilitzen en alguns casos per obtenir una cervesa més pàl·lida, fent-los servir en petites quantitats. 

La malta, que es produeix en malteries en uns deu dies, s'aconsegueix mullant la civada, aconseguint que comenci a germinar. El procés de la germinació s'atura assecant la malta en assecadors especialitzats. El procediment del maltejat és el que fa que alliberin els enzims necessaris per a la producció de sucres durant l'elaboració de la cervesa, necessaris per a produir alcohol.

La duració de la germinació i la temperatura de l'assecat són els factors que determinen l'aroma i el color de la malta. Segons la temperatura de l'assecat s'arriba a una malta més groguenca, torrada o negra ( com el torrat del cafè, per exemple, les stouts ), el que més endavant determinarà el color de la cervesa: Rossa, daurada, torrada o negra.

Les maltes porten els noms dels tipus de cerveses que s'elaboren amb elles, com les Pilsen, Pale Ale, Munich, etc... També es coneixen per a les seves característiques com malta aromàtica, de xocolata o torrefacte.

La cervesa és pot elaborar a base d'una sola malta, però la majoria n'utilitza 2 o 3 de diferents, arribant en alguns casos a utilitzar fins a 8 maltes diferents.

Antigament la combinació de malteria-cerveseria era molt comú, però avui en dia es tracte de dues industries separades, el que permet a les cerveseries comprar la malta que interessa per al segur gust, color o qualitat.

Igual que el tipus de raïm defineix el vi, existeixen diferents tipus de civada, depenent del seu país d'origen, clima i estació en la qual es sembra.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de Cookies.

Acceptar